Disseny, confinament i cultura. Gener-juny 2020

GRACIESatots

Poc ens podíem imaginar tot el que ens tocaria viure aquest març de 2020… Amb el regust encara d’haver guanyat per segona vegada el premi del Dimoni de les Festes de Maig de Badalona amb el “Dimoni Moníssim”, anunciat a finals de febrer, i que commemorava els 150 anys de la fàbrica de l’Anis del Mono, estrenàvem el mes de març amb una passejada “diumengera” amb bon temps al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, i el diumenge següent 8 de març es celebraven al carrer les manifestacions multitudinàries del Dia de la Dona.

Dies endarrere havien publicat notícies d’un virus que havia aparegut a una ciutat de la Xina, Wuhan, (amb una població aproximada d’11 milions d’habitants!) que tenia confinats des de finals de desembre a la gent, per evitar el contagi d’un virus desconegut. Culpaven al pangolí, un animal que es ven viu als mercats d’allà, però la cosa no estava clara. Poc després arribaven notícies des d’Itàlia, on a la zona de la Lombardia estaven morint i contagiant-se molta gent. El COVID-19 com l’anomenàven, ja no era una cosa llunyana, si no que el teníem ben a prop, a un país d’Europa. Alguns països s’acusaven d’haver creat artificialment aquest virus, Estats Units i la Xina, o Rússia acusant a Georgia. El brot de contagis ha atacat i paralitzat de forma similar a tot el món, escampant la por, i també la desconfiança en els polítics mediocres o maliciosos que han menystingut els avisos de perill i consells emesos per científics i metges.

El 12 de febrer, Barcelona anunciava l’anul·lació del Mobile World Congress per por als contagis, el que va crear un gran revolt a nivell mediàtic, per com perjudicaria econòmicament aquesta decisió a molts sectors empresarials implicats de dins i de fora de la ciutat. No va ser fins a un mes després, que dijous 12 de març, els centres escolars rebien l’ordre de tancar les aules per part del Departament d’Ensenyament. L’endemà divendres, el govern de l’estat va ordenar el confinament urgent de tota la població a casa seva, declarant-se un estat d’alarma, utilitzant a partir de llavors la paraula “pandèmia” diàriament als mitjans. De sobte ens vam trobar reclosos i astorats al nostre pis, i el món semblà aturar-se, passant a viure amb desconcert una situació d’aillament mai imaginada, sense poder trepitjar el carrer més que puntualment per anar a avastir-nos de menjar, amb mesures de distanciament, i ben protegits amb guants i mascareta.

Les video-trucades i watsaps, van ser la única manera d’estar a prop o veure a la família les primeres setmanes de confinament. L’ordinador Mac portàtil de casa, es va convertir en eina compartida de feina, i el concepte tele-treball es va incorporar a l’activitat diària, alternant com podíem la feina amb les estones de tenir cura, crear i jugar molt amb el nostre fill, habilitant el màxim d’espais de casa per al lleure i el moviment. Mica en mica, passat unes setmanes, i a mesura que disminuïen aparentment el nombre de morts i de contagis, el Govern Central i la Generalitat van anar aprovant mesures de des-confinament, anunciant franges horàries per a poder sortir al carrer amb algunes limitacions, el que va permetre que em plantegés ja a l’abril baixar a l’estudi a treballar i ampliar el nombre d’hores que requerien els projectes que tenia sobre la taula. Per sortir de casa, va caldre signar diàriament un certificat d’auto-responsailitat, que facilitava la Generalitat online, i dur-lo a sobre en els desplaçaments, prenent mesures de protecció. Per sort els encàrrecs de feina van prosseguir, malgrat l’incert panorama que es dibuixava pels treballadors autònoms i sobretot de l’àmbit cultural. (La cultura, aquest bé tant necessari com l’aigua, sempre tant menyspreada en les prioritats de financiació de qualsevol govern, obligant als seus agents a funcionar i viure sempre amb patiment i a contra-corrent). El 19 de juny a Barcelona, vam superar la fase 3 de confinament i ja vam poder desplaçar-nos pel territori i reprendre qualsevol activitat, això sí, amb mesures d’higiene, mascareta i distàncies, que ens acompanyaran força temps, fins que es descobreixi una vacuna accessible a tot el món.

La vulnerabilitat del sistema (i no sols el sanitari) que hem descobert aquests dies de confinament, fruit de les insuficients o males decisions polítiques que arrosseguem sobretot en inversions del sector públic, i l’aturada dràstica de tots els sectors, han accentuat una gran crisi social, laboral i econòmica que sabem costarà de remuntar a nivell global, i multiplicarà les desigualtats en l’Estat del Benestar on crèiem que vivíem fins ara i on desenvolupàvem la nostra activitat professional.

Durant el confinament hem viscut de prop les tombarelles i el sobre-esfoç que ha hagut de fer el sector educatiu per a seguir funcionant a distància, coordinar equips de treball, i generar continguts pels alumnes, transmetent alhora molts ànims a la població infantil. Molts pares i mares han pogut comprovar la intensitat de la convivència amb els seus fills, i alguns han descarregat injustament la seva manca d’empatia i les tensions del confinament i l’estrés de la vida familiar, en el col·lectiu de mestres. L’anecdotari particular de cadascú, aquests mesos viscuts, serà extens…

Davant l’incert paisatge dibuixat, i el progressiu retorn al que enteníem per “normalitat”, que encara està per veure com serà, estic molt agraït amb totes aquelles persones, institucions, empreses i entitats que han seguit comptant amb la meva feina tots aquests mesos, fent menys incòmode aquesta situació pandèmica, permetent-me seguir exercint la meva professió i conservar el bon humor i l’optimisme. El meu compromís amb tots vosaltres persisteix. 

De nou: Moooltes gràcies!

 

Recull de premsa dels primers dies de confinament pel #Covid19

Recull de premsa dels primers dies de confinament pel #Covid19